Les habilitats
transversals, com ara l'autogestió o la flexibilitat, són cada vegada més
importants a l'hora d'obtindre un lloc de treball. Fa alguns anys, tindre un
títol era un element diferenciador, però en aquests moments és
tan sols un requisit previ. Les taxes d’atur en persones amb titulació superior
són altes, i els titulats tracten de diferenciar-se per a accedir a un mercat
laboral escàs.
Al mateix temps, les
ofertes de treball canvien. Segons un estudi, tindre un grau superior no és
suficient: es necessiten treballadors capaços d'adaptar-se a un entorn laboral
canviant. Com a resultat d'aquesta situació, algunes empreses han eliminat els
requisits de titulació específica en els anuncis de treball: en un 39% dels
anuncis es valora la motivació i en un 26%, l'habilitat de prioritzar tasques.
Si reflexionem sobre aquestes dades podem deduir que aquestes habilitats
influeixen directament en l'ocupabilitat.
Dins d'aquest
context és un desafiament poder demostrar habilitats que, més enllà de les
competències tècniques, permeten al treballador desenvolupar-se en un entorn
determinat. És un fet provat que les empreses basen les decisions en la
capacitat del candidat de demostrar habilitats especifiques com són el
pensament crític, la iniciativa o el treball en equip, independentment que
s'hagen obtingut en estudis formals o amb un altre tipus d'experiències, com
ara, el voluntariat.
En resum, per a
maximitzar les oportunitats professionals, el demandant d'ocupació ha
d'aprofitar l'experiència que ha adquirit al llarg de la vida i, a més, saber
transferir aquest coneixement a les situacions que se li plantegen.