El paper de les habilitats transversals en l'ocupabilitat

Les habilitats transversals, com ara l'autogestió o la flexibilitat, són cada vegada més importants a l'hora d'obtindre un lloc de treball. Fa alguns anys, tindre un títol era un element diferenciador, però en aquests moments és tan sols un requisit previ. Les taxes d’atur en persones amb titulació superior són altes, i els titulats tracten de diferenciar-se per a accedir a un mercat laboral escàs.

Al mateix temps, les ofertes de treball canvien. Segons un estudi, tindre un grau superior no és suficient: es necessiten treballadors capaços d'adaptar-se a un entorn laboral canviant. Com a resultat d'aquesta situació, algunes empreses han eliminat els requisits de titulació específica en els anuncis de treball: en un 39% dels anuncis es valora la motivació i en un 26%, l'habilitat de prioritzar tasques. Si reflexionem sobre aquestes dades podem deduir que aquestes habilitats influeixen directament en l'ocupabilitat.

Dins d'aquest context és un desafiament poder demostrar habilitats que, més enllà de les competències tècniques, permeten al treballador desenvolupar-se en un entorn determinat. És un fet provat que les empreses basen les decisions en la capacitat del candidat de demostrar habilitats especifiques com són el pensament crític, la iniciativa o el treball en equip, independentment que s'hagen obtingut en estudis formals o amb un altre tipus d'experiències, com ara, el voluntariat.

En resum, per a maximitzar les oportunitats professionals, el demandant d'ocupació ha d'aprofitar l'experiència que ha adquirit al llarg de la vida i, a més, saber transferir aquest coneixement a les situacions que se li plantegen.